Habitar en mi quan les circumstàncies em superen

En situacions on les circumstàncies exteriors son confuses, incertes o al nostre parer injustes, habitar en nosaltres mateix@s és fa més urgent i important. Però que vull dir quan dic “habitar en nosaltres mateix@s”? Doncs, no perdre el nord de qui sóc, tornar a casa (el meu cos físic) al menys alguna estona al dia, connectar amb la meva respiració i la meva essència. Pensareu…ah meditar! Meditar, fer ioga, esport, menjar sa, anar a la natura, nadar, etc. Cadascú el que li sigui significatiu. Quan més en el meu centre hi sóc, menys inestable em faran les circumstàncies, els esdeveniments, els altres en definitiva… Menys em faran trontollar, perquè la fermesa interna és la base del meu estat. Quan per contra m’abandono, menys sento el meu poder i la força interna. Contínuament estem rebent imputs externs i contínuament estem processant informació exterior . Això fa que el nostre cap només estigui centrat en aquesta rutina. Els nostres pensaments van únicament destinats a la solució dels problemes immediats i perdem la perspectiva de per a què vivim i amb quin sentit. Quan el cap sempre està ocupat en pensaments perd la connexió amb el cos i amb allò que succeeix en el nostre espai físic. Si no saps quina és la teva fórmula per habitar el teu cos fes-te dues preguntes senzilles. En quin moment o amb quina activitat sento el cos? I en quin moment o amb quina activitat em para el cap?

Una respuesta a «Habitar en mi quan les circumstàncies em superen»

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s