La soledat és misèria

Deia Eduard Punset en una entrevista que la soledat és misèria, que necessitem com a essers socials que som, estar en connexió amb les altres persones i que no hi ha res més enriquidor que el compartir les ments i les idees. Això em fa pensar no només en el valor de l’amistat i del viure en relació amb els altres, sinó en la qualitat de les nostres aportacions als demés. Quan estàs parlant amb una persona, quina és la teva manera de compartir, de donar-te i rebre a l’altra persona? A vegades pretenem que l’altra ens escolti però no estem pas interessats en el que ens pot oferir o simplement compartir. En ocasions el que comença sent  un diàleg es transforma en un monòleg i et dones compte que un escolta, i l’altre en un monòleg del que normalment no se’n sap sortir, no para d’emetre un munt de queixes. I el que se suposa que havia de ser una trobada que generés alegria, diversió i sensació de tranquil·litat es transforma en una conversa centrada en el ressentiment, la queixa i la mala gestió emocional. En el moment en que deixem de centrar-nos en el nosaltres i passem a centrar-nos en el jo, el diàleg s’acaba. Jo puc parlar d’allò que m’inquieta però des del punt de vista del compartir, del fer partícip a l’altra persona d’allò que em passa i permetent que l’altra em doni la seva visió externa. Per tant, si està d’acord en que la soledat és misèria, cultiva les teves relacions, fes créixer el nosaltres i pensa que el jo, no té sentit si no hi ha algú altra banda que el miri i escolti. No et quedis sol/a en el monòleg.