La dicotomia del sí i el no. Per què veure només dues possibilitats?

Moltes vegades volem resoldre els problemes amb un sí o un no. Amb un blanc o negre. Potser és precisament per això que ens trobem en el problema en sí. Moltes vegades  analitzem les situacions des d’aquestes perspectives tant limitants. En realitat, les solucions acostumen a ser infinites, és la nostra ment dicotòmica la que censura i redueix el mar de possibilitats que el propi món ofereix. Tot està i es dóna en tot moment. Llavors perquè no som capaços/ces de veure més enllà  de dues simples possibilitats? Quan  volem comprar-nos un cotxe i ja tenim el model triat és curiós com comencem a veure aquest model circulant cada cop que sortim al carrer. Per què? Perquè l’atenció és selectiva. Per tant, si l’atenció és selectiva i jo vull ampliar aquest focus amb el que miro el món, és simplement qüestió d’entrenament. Entrenar la nostra ment per a que cerqui solucions que no hem pensat en un inici. Treballar sobre el ventall de respostes que podem donar a un mateix problema fent servir tota la nostra creativitat. Einstein deia que no es pot solucionar un mateix problema des del nivell de consciència que el va generar. Una de les coses que treballo des del coaching és precisament el de cercar respostes alternatives no transitades. Pensar en múltiples solucions per a poder triar, llavors sí, la més encertada.