Deia el meu professor de màster que si ens parléssim als altres com ens parlem a nosaltres mateixos/es no tindríem amics. I és que a vegades el grau d’exigència, de manca de comprensió, inclús de menyspreu amb que ens podem arribar a parlar pots ser molt alt. Llavors per què no utilitzar la mateixa tolerància, comprensió i acceptació amb que mirem als altres? Sens dubte, tractar-nos a nosaltres mateixos/es amb més tendresa ens faria sentir millor, més segurs/es i afrontar la vida amb una estat d’ànim més positiu.
Si tu ets una d’aquestes persones que no acostumes a tractar-te bé, fes una prova, durant una setmana compromet-te amb tu mateix/a a tractar-te tal i com ho faries amb una persona estimada. Sigues comprensiu/va, dolç/a a l’hora de les critiques i permet-te equivocar-te. I després d’aquesta setmana analitza com et sents, quines son les diferències que has trobat en el teu grau d’autoestima i en el teu estat d’ànim, segur que et sorprendràs. Pensa seriosament si val la pena continuar menyspreant-te i si treus algun profit d’aquest fet. Potser aquesta petita pràctica et farà veure que és hora de començar de nou amb tu mateix/a i obrir una nova forma de relació més profitosa.
mònica sánchez 