Una de les coses que hem d’aprendre a mida que anem creixent i desenvolupant-nos com a persones és el fet de saber gestionar el que entenem i percebem com a injustícies. Sentir-se tractat/da de manera injusta ens remou moltes emocions com ràbia, impotència, etc. Però com podem abordar aquestes situacions sense que ens passin una factura emocional elevada?
D’entrada hem d’acceptar la situació, això no vol dir que l’haguem de percebre com a justa o estar –hi èticament d’acord. Acceptar és partir de la base que el fet s’ha donat i que nosaltres som responsables de com ens posicionem al respecte. Acceptar és també el dret a l’altre a manifestar la seva posició tot i que estigui totalment allunyada de la nostra.
Un cop acceptat, decidirem com volem actuar al respecte i assumirem tot el que això comporti. És a dir, assumirem l’estat emocional que comportarà la nostra decisió. A vegades optem per una alternativa lluitadora però no som capaces de sostenir el desgast emocional i el malestar que això ens genera. O pel contrari, decidim no sostenir una opció bel·ligerant i optar per apartar-nos del conflicte, i aquest fet ens genera ansietat i ràbia continguda perquè pensem que estem callant els nostres valors davant dels altres i els fets.
Per tant, la decisió que prenguem ha d’anar sempre en concordança amb els nostres valors i allò que estem disposats emocionalment a sostenir.
Fes-te preguntes com?
- Com interpreto el que ha passat?
- Com vull que sigui la meva resposta davant aquest fet?
- Com la faré efectiva? (Quins passos donaré?)
- Com em farà sentir aquesta posició?
- Com em sentiré amb mi mateix/a?
- Què vull obtenir a canvi?
- Què passarà si no ho obtinc?
Decideixis el que decideixis, dedica uns últims instants a pensar si realment estàs prenent la decisió per tu mateix/a o estàs deixant-te influir pel que penses que els demes esperen de tu. Si sents que la teva decisió està alineada amb el que ets i sents, segurament serà la decisió correcte.
mònica sánchez 