Tots i totes les que ens dediquem i treballem amb persones, hauríem de saber el gran valor que comporta l’ús de la metàfora en l’àmbit terapèutic. La metàfora ens ajuda a posar les coses en perspectiva i això fa que les puguem comprendre millor, donant a la metàfora un plus addicional que un simple consell (ni tan sols donat amb bona fe) pot superar. La metàfora ens obre la ment a altres possibles camins i ens ajuda a establir connexions entre idees i situacions, en principi diferents. És una eina fantàstica per al canvi, que ens ajuda a connectar amb el cervell dret, acostumat a generar noves alternatives, saltant per sobre de la barrera racional i amb limitacions apreses del cervell esquerra. Ens ajuda en definitiva a redefinir la realitat des d’un altre angle, molt més ampli i creatiu.
És més fàcil generar un canvi en l’altra persona des de la metàfora que des del consell. El consell topa amb la resistència que té la persona al canvi, i acostuma a atacar directament a l’ego i autoestima de la persona que el rep. Per contra, la metàfora no aborda directament a ningú, simplement l’apel·la des de la distància, permetent a la persona que faci vincles i connexions amb la seva pròpia experiència i coneixements. L’ajuda a dissociar-se del problema i de la càrrega emocional que comporta aquest.
Per tant, hauríem de treballar l’art de la metàfora com si es tractés de cultivar un jardí ple de diferents i magnífiques flors. Per a que així, cadascú pugui triar la flor que més li escau al seu perfum.
mònica sánchez 