Arriba un dia en que t’adones que els teus pares han envellit. Sembla que sigui quelcom progressiu, però és de sobte que alguna petita senyal, algun petit oblit, algun símptoma físic, et fa massa evident el que ja sabies i per vida és inevitable. Llavors ets conscient que els teus pares han entrat en l’etapa de la vellesa. Quines son les claus per afrontar aquesta situació? Doncs imagino que hi haurà moltes i molt diverses. Però si que podríem establir unes premisses que ens ajudaran a afrontar millor aquesta situació.
- Sigues conscient del que realment hi ha, avalua tu mateix/a la situació i ajuda’t també dels experts. Sigues valent/a per afrontar la situació quina sigui des de la serenor i l’acceptació del que està passant, amagar les circumstàncies mai ajuda.
- No avancis esdeveniments. Sigues previsor/a però no catastrofista. La situació potser ja es prou dura com per afegir-hi tot un imaginari de desgracies.
- Cerca ajuda. A vegades la gent està més disposada col·laborar del que pensem. Informa’t també dels recursos que pots tenir al teu abast.
- Mantingues el vincle al meu teu esser estimat tal i com el coneixes. Canvien les circumstàncies però no tenen perquè canviar la confiança, l’estima, la complicitat.
- Si et converteixes en cuidador/a directe, busca l’equilibri entre el donar i el rebre. Els cuidadors/es també s’han de cuidar i han de rebre imputs positius. Dona’t petits capricis, recolzat en les teves amistats, surt a la natura o a fer una activitat que t’agradi sempre que puguis.
Si penses que necessites l’ajuda d’una coach, pots contactar amb mi.
mònica sánchez 